L'ESTRELLA

Al capvespre, sota la llum de les estrelles, aquest personatge dolç es mostra despullat i autèntic, sense artificis. A les seves mans, dues gerres aboquen aigua de forma generosa, nodrint el cicle de la vida. Té un peu a l'aigua, que la connecta amb la intuïció i les emocions i l'altre, al terra, arrelat a la vida i recolzat sobre la base del que resta de la Torre, l'Arcà anterior.

Un ocell amb les ales ben obertes ens assenyala una moneda daurada amagada en un dels arbrets que creixen al paisatge del fons, per recordar-nos els nostres dons i com els podem fer créixer.