La meva història
Vaig néixer un 20 de gener en un lloc preciós que havien escollit els meus pares per dur-hi a terme el seu projecte de vida. Allà, al Mas Roure de Riudaura, envoltada de natura i de la meva família, vaig començar a viure i a connectar amb allò que em feia vibrar i amb les meves pors més profundes.
De l'escola rural a l'institut i després a la Universitat i cap al món laboral, les etapes anaven passant i jo les devorava amb intensitat, agafant-me fort a la roda de la vida i travessant portes, algunes de molt tristes, d'altres de boniques, d'altres excitants. He exercit com a geògrafa experta en ordenació del territori, com a directora d'un ens de l'administració, com a emprenedora, creant la meva pròpia empresa, com a cooperant a l'Àfrica. He dansat als escenaris i he plorat darrere les cortines de la finestra. He tingut parelles, he estat soltera, he tingut gats i he perdut fills. He escrit poemes, m'he enfadat amb la vida i també l'he gaudit plenament.
I sempre he dibuixat: castells a l'aire i nines al paper. I encara que no em considero dibuixant, em sento còmode expressant-me a través dels colors i les imatges subtils de les nines que ballen dins meu i després al paper, sota el nom artístic de ribetta.
I ara, he dibuixat un Tarot. I gràcies a aquest projecte, tan personal i tan íntim, soc aquí, mostrant-me a qui en tingui ganes i paciència per llegir-me.
Gràcies.
Com arribo al Tarot evolutiu
No sóc capaç de recordar com va aparèixer a les meves mans el meu primer Tarot. Sí que recordo la primera vegada que em van fer una lectura. Va ser la meva cosina, jo tenia 25 o 26 anys i el que em va dir em va deixar confusa. Era una lectura predictiva, la clàssica lectura de bruixa que et llegeix el futur a través de les cartes. Estàvem a fora del mas on vaig néixer i créixer, assegudes a la taula de ciment amb potes de tronc feta pel pare. Ella parlava de les cartes i ningú més li feia cas, però jo no em vaig poder resistir; sempre m'han atret les històries de bruixes i fades. El que em va dir no era bonic, era contundent i sentenciós. Mai vaig oblidar aquelles paraules que, en el fons, m'havien ressonat com a certes. Ho vaig recordar quan es va anar complint la predicció. Tant de bo la meva cosina hagués conegut el Tarot evolutiu i enlloc d'una sentència, m'hagués mostrat una tendència. Ara que, qui sap on seria a hores d'ara...
El fet és que, anys més tard, quan va caure a les meves mans un Tarot i l'atzar o el destí em van mostrar de nou aquesta eina poderosa, jo ja havia entès que puc viure la meva vida des del lliure albir -albedrío- i tenia clar que volia aprendre a fer servir el Tarot de manera diferent, que volia entendre els missatges que em mostrava, llegir les històries que en el meu inconscient ja estaven perfilades i aprofitar la màgia que traspuen els Arcans per poder escollir lliurement el meu camí amb el màxim de consciència.
I això em va portar al Tarot evolutiu.